dijous, 22 d’abril del 2010

LA TRANSICIÓ

Es difícil explicar els esdeveniments que estan ocorrent a l'Estat espanyol sense fer una reflexió sobre la història recent.
Hem vist com hi ha una trama de corrupció que apunta al finançament irregular del Partit Popular i a l'enriquiment dels seus dirigents. Podem mirar a Madrid, a Mallorca, a València, a Galícia, a Castellà... a tot arreu on tenen responsabilitat de govern hi ha corrupció, enriquiment personal i defraudació, tant a les arques de l'Estat com als seus votants.
A Madrid, al jutge que per primera volta hi havia intentat portar davant d'un tribunal els crims del franquisme, el van a jutjar i ficar al carrer.
A València, una sentencia del TS obliga al Ministeri de Cultura dictar una Ordre paralitzant els enderrocaments de cases al Cabanyal i els nostres dirigents del PP, com si pensaren que estan per damunt de la Llei, trauen un decret a la contra.
¿Quina es l'explicació de tot açò?, l'explicació es molt clara, es diu Transició.
La versió oficial parla d'una Transició modèlica, que es passà d'una dictadura franquista a una democràcia plena sense soroll, sense sang. La realitat es un altra. Una Transició va ser la d'Alemanya, després de la guerra, després del juí de Nuremberg, els dirigents Feixistes van ser empresonats o executats. Després de la mort de Franco, a Espanya tingueren lloc els " pactes de la Moncloa", o "Capitulacions de la Moncloa", que suposaren en la pràctica el manteniment de l'ordre jurídic anterior (Lleis Fonamentals), cap judici, cap feixista traïdor a l'Estat empresonat, cap reparació a les víctimes del genocidi, de la repressió.
¿Quina es la diferència entre Espanya i Alemanya?. Els de la dreta "moderada", els del PP, el tenen ben clar: Ells guanyaren la guerra.
Bo, aquesta és la idea, ells han guanyat la guerra, i no tenen per que capitular, si una Llei no els agrada: la canvien, si un resultat electorals no els va be: el canvien, si un jutge no es afí: El canvien, si un diari no els interessa per estar en Basc, el tanquen, si un barri els molesta: El tiren.
M'agradaria que ens quedarem en la idea: Ells han guanyat la guerra.
Es curiós, si quan van a votar, la majoria del ciutadans tingueren al cap aquesta idea, crec que farien alguna cosa per a dir-li a Franco que ja n'hi ha prou, que les guerres ara es guanyen a les urnes.